Bitàcola del Far Barcelona

Malaga - Barcelona: L’etapa final i un premi inmaterial per al FAR BARCELONA

Dimarts, 30 de setembre

Continuem navegant, hem passat aquesta primera nit, cadascú com a pogut… Passant davant del Cap de Gata, algun malagueny pregava perquè el deixessin a terra a fer un intercanvi positiu de matèria… En general, bon dia i bona navegació, malgrat que encara no ens hem pogut conèixer gaire perquè costa acostumar-se al moviment.

Dimecres, 1 d’octubre

Dia espectacular, ja fa molt més bon temps i anem rumb a Eivissa. A la tarda la mar està en calma i aprofitem per pujar a la xarxa, al màstil de la major. Aquest dia també serà recordat com del dia del ‘producto’. Ens diuen que hem de treure ‘brillu’ a totes les parts daurades del vaixell, que han quedat amagades sota una gruixuda capa de no sé sap que. I, ale, a rascar amb ‘EL PRODUCTO’.

Després d’una estona ho deixem córrer, ja ho farem l’últim dia, total es tornarà a embrutar… i només és per quedar bé a l’arribada al port…
Passem davant de Formentera i d’Eivissa (de l’illa de Es Vedrà). El mateix malagueny que dies abans  volia baixar a Almeria, ara està preparant les plataformes, les samarretes entallades i les pintures de guerra pels tancaments de les discos… l’hem de lligar per evitar la seva fugida.

Dijous, 2 d’octubre

La nit de dimecres a dijous arribem al port de Sóller, dormim una mica i cap a les 10 del matí i seguint un suggeriment del patró, anem a fer una excursioneta per una muntanyeta de Sóller, res, una cosa senzilleta, 5 hores entre anar i tornar i agafar el típic tren de Sóller. L’excursió és voluntària, ens apuntem tots menys l’Oriol, el Jordi i el José. Sospitosament, ells tres formen part de la tripulació… Sortim de Sóller direcció Biniaraix, passem per un safareig, i continuem cap el coll de l’Ofre per camins empedrats i paisatges de gran bellessa.

Parem a picar una mica i ens banyem en unes gorgues amb la calma, com tot en aquest viatge… quan arribem a dalt Cornador Gran dinem a prop del refugi.

A tot això ja feia unes tres hores de la nostra sortida, però encara no som conscients del que queda per davant. Tenim la sort de trobar una estupenda persona, ciclista per més senyes, que amb gran amabilitat ens explica el camí que hem de seguir i ens anima i encoratja.
Sota la seva atenta mirada, enfilem la baixada per un camí diferent del de pujada, ja que el nostre Gabi-Gregor té una lleugera molèstia a les articulacions inferiors. Aquí cal agrair a la Clara el seu esforç com a suport moral i físic de Gabi-Gregor. No tot va ser bufar i fer ampolles, val a dir, que vam trobar alguns obstacles i adversitats, però van ser superades amb gran il·lusió, perícia, paciència i ganes. La veu de la nostra consciència (el ciclista) ens segueix i continua la seva tasca de cooperació i ajuda. Finalment, cap a les nou del vespre, arribem a Sóller i agafem l’últim tren.

Aquesta és l’última i única nit a port. Les tres persones que no han vingut a l’excursió ens esperem amb joia i alegria. El Jordi ens ha preparat una fideuà impressionant. Fem un sopar de germanor i una festa pirata amb khol (als nois als queda increïblement bé) als ulls i música flamenca comprada a Màlaga.

Divendres, 3 d’octubre

Es preveu tramuntada i no podrem fer cap bany, al matí aprofitem per fer l’última sortida a terra ferma i després de dinar sortim cap a Barcelona. El Jordi ens ha preparat uns pits de pollastre boníssims que, en molts casos, lluitarà per tornar a sortir. Tenim una mica de mala mar, però no tant com es preveia. Això s’acaba, just ara que ‘estamos tan a gustito’… Només ens queda arribar a Barcelona i tornar a la realitat.

Mercè. Tripulant.

————
 

Llegit abans de la nostra arribada a Barcelona.

Nihil obstat.

Només afegiré que la potència d’una tripulació és més el resultat de la seva capacitat d’interactuar emocionalment entre ells –com a grup- que, de vegades, les qüestions tècniques. 

Així, les persones que estàvem embarcats en el FAR BARCELONA des de Màlaga a Barcelona varem constituir una magnifica tripulació: intrépida, com es deia abans. D’alt rendiment, com es diu ara.

Juan de la Matta. Patró.

Ilhavo - Malaga.

Vam recollir el premi el patró i el tripulant més jove. El patró li va dir a l’alcalde d’Ilhavo que no hi havia mèrit en ser el més vell, doncs sempre guanyaríem aquest premi; l’alcalde va respondre que sí, que efectivament, però que primer cal surar per poder recollir-lo.
Al vespre anem al sopar de tripulacions. Gresca i xerinola a dojo.
22 de setembre, dilluns

La pluja es torna a fer present, puntual com la gentada de visitants. Més segells als passaports i “obrigado/a” per part dels visitants. No parem de sentir els comentaris que fan sobre el Far Barcelona, troben que és el més bonic de tots.

Nosaltres pensem el mateix !

Comencen els comiats dels que marxen i la benvinguda dels que arriben…trobarem a faltar en Xavi Ges, que ens deixa per anar amb l’Alexander von Humboldt que segueix la travessa en regata fins a Funchal.

Al vespre sembla que s’arregla el temps. Els oficials van al sopar de “chiefs mates”  i al vaixell només quedem el cuiner i l’ambaixador per rebre els nous grumets. Ens acompanyen també la Marisa i la Marga, animoses elles, que es reenganxen per fer la següent etapa.

Tan bon punt tornen els oficials i la “tripu” professional del FAR BARCELONA del sopar, anem tots plegats a fer una cervesa a un xiringuito que està davant del vaixell. Allí ens sorprèn l’Alcalde d’Ilhavo, el Sr. Jose Agostinho Ribau Esteves, que ve a fer-nos una visita sorpresa. Li regalem una samarreta del Far Barcelona que es posa immediatament juntament amb un turbant que li regalen els del Shabab Oman.

Tota l’organització, des l’alcalde als nostres oficials d’enllaç, en Carlos i la Mònica, són una gent molt amable i propera i només tenim elogis per tots ells. Tan de bó ens retrobem!
23 de setembre, dimarts

Avui la jornada comença ben aviat per la tripulació, a les 0700 despengem les àncores per donar oli a la borda, malmesa en fregar amb elles. A les 0800 esmorzem tots plegats i fem tot seguit el “briefing” de seguretat. En aquesta pràctica ens acompanya un càmera portuguès, que filma alguna de les escenes. 

La sortida està prevista per les 1000 hora de Portugal, però la boira no ho permet i es retarda una hora i un altre i… finalment dinem a port, fins que la boira s’esvaeix lleugerament i sentim el que tots esperàvem: llarga amarres !!!

Ja són les 1730. La parada té lloc en mig d’uns bancs de boirines que en ocasions oculten els vaixells completament i en ocasions deixen traslluir els bucs i les arboradures, en un espectacle bell pels entesos, encara que molts diran que la parada naval quedà deslluïda per la manca de visibilitat.  

Sortim em fila india i poc a poc sembla que la boira es va esvaint. La deixem a popa mentre anem sentint una sirena, ens girem i just per l’aleta de babord comença a aparèixer una vela a la que se li suma una altre i una més; i així fins que apareix el MIR (que vol di PAU, en rus). És imponent veure com surten les seves veles altes per sobre la boira, sembla un vaixell fantasma.

Al cap de poques milles, abandonem la flota de Tall Ships per seguir la nostra derrota cap a Màlaga.

24 de setembre, dimecres

La navegació és molt tranquil·la. La fem tota a motor doncs no hi ha ni gota de vent. La nit estrellada. Gaudim, però, d’aquestes condicions.
Les fites de la singladura són el pas de les Illes Berlengas i passar el Cap de San Vicente, el vèrtex SW de la Península Ibèrica.

25 de setembre, dijous

Les condicions de navegació són les mateixes. Al llibre de bitàcola hi llegim: “No ha pasao nà” , el qual, si ens permeteu de dir-ho, està molt bé. Al mal temps no cal cridar-lo, ve tot sol.

A les 1600 estem amarrats a Cadis, “La tacita de plata”

26 de setembre, divendres

Passem el dia descansant i visitant la ciutat.
També hi ha les habituals reparacions que fer: generadors que no acaben de rutllar com toca, una bomba del WC que diu definitivament -s’ha acabat el bròquil!!! i el dispensador de sabó que cal desmuntar i muntar perquè torni a funcionar.

A les 2000 hem de deixar el nostre amarrament, per indicacions de l’Autoritat Portuària, i ens abarloem al CAPITAN MIRANDA, el veler-escola de l’Armada de l’Uruguai. El seu comandant, Sr Eduardo Franco, ens havia autoritzat amablement a restar allí fins l’hora de la nostra partida, les 0400 de la matinada. 

27 de setembre, dissabte

Ens aixequem en un dia plujós i ventós. Bufa de llevant. No és la millor situació meteorològica per creuar l’estret cap a l’oest, però fent motor i mica en mica anem progressant.

Sobre el migdia passem l’estret. El dia és cobert però bonic. El vent no és favorable però podria ser pitjor, com sabem molt bé. Així que ningú diu ni ase ni bèstia i deixem a Sant Caterpillar que vagi impulsant el vaixell amb la seva mà constant i ferma.

Arribem al moll de la Ciutat de Màlaga a les 2400 aproximadament. Estem contents, un xic cansats per la mar en contra, però satisfets.

La navegació és un conjunt de “vaixell-tripulació-meteorologia”, l’éxit –o el fracàs- de la qual ve de la suma de aquests factors. Avui ha pesat molt el segon factor en el nostre sentiment de satisfacció. 

FUNCHAL 500 TALL SHIPS REGATA 2008 o la travessa del Golf de Biscaia

11 de Setembre, dijous

13 de setembre, dissabte

A les 1400 desamarrem per començar la desfilada. Són molts el velers que ens acompanyen. Possiblement, Falmouth ha estat el lloc on la flota de grans velers va ser més escoltada per els petits velers locals.

Veiem respectables pilots cutters, d’uns 40 peus d’eslora, navegar sense motor i sense manies al costat nostre per l’interior de la zona portuària del River Fal. ¿Quan ho veurem això a casa nostra? On sembla que entrar en els ports a vela per les embarcacions de petita eslora és un sacrilegi.

Després del recorregut establert prop de la costa, enfilem cap a la línia de sortida. A les 1800 creuem entre la fragata i el remolcador que marquen la sortida. El vent és molt suau del SW, i està previst que ens entri del NW –encara que fluix.

14 de setembre, diumenge

La singladura del diumenge comença amb el següent apunt en el llibre de bitàcola: “No wind. Really, really boring !!!”

Hem de dir que en la nostra tripulació han embarcat tres anglesos, la Betty, la Mikky –que venien becades per la universitat de Falmouth- i en Justin, un londinenc.

El dia transcorre molt tranquil·lament, quasi sense vent.
El vaixell camina poc sobre l’aigua. L’aigua es mou sobre la terra com a conseqüència de les marees. El resultat és que el vaixell es desplaça erràticament sobre la terra, enregistrant un bonic bucle sobre el plotter.

15 de setembre, dilluns

A primera hora de la matinada, l’Oriol Llongueras –tripulant voluntari de la associació “Barcelona fes-te a la mar” em comunica al pont que és a les calmes que es generen els motins. I que a baix conspiren, somriu ell.

Afortunadament sobre les 1600, després d’un altre bucle encara més bonic que l’anterior, torna la brisa i el vaixell comença a moure’s. Mai sabré que s’estava gestant.

16 de setembre, dimarts

El vent ens rola del NE al NW, i trabutjem, en conseqüència, a les 0300 de la matinada.
Les condicions són perfectes per la travessa del golf de Biscaia: “Fair winds and following seas”, el veler avança ràpid cap el seu objectiu, la costa gallega, amb les seves 8 veles inflades.

17 de setembre, dimecres

De cop i volta, apareixen les rutines i les afinitats que marquen la navegació i la convivència. Ja fa uns dies que som a la mar.
Els que acabem la guàrdia a les quatre de la matinada –el grup del anglesos- entreguem les novetats als del torn que acaba a les 8 del matí. Els que acaben a les 8 veuen el crepuscle vespertí i preparen l’esmorzar, i entreguen les seves novetats als que acaben a les 12, aquests seran els que més endavant s’encarregaran del sopar i entreguen la guàrdia als del migdia i la mitjanit… els horaris es van repetint dia rere dia.

Al mateix temps, surten les converses, els “et passo música pel bluetooth”, la cerca de les afinitats, la necessitat del propi aïllament –en definitiva, la vida social del veler a la solitud del mar.

A primera hora de la tarda el vent rola lleugerament en el sentit contrari a les agulles del rellotge, canviem el rumb i després d’una hora en una incomodíssima navegació en “orelles de burro”, trebutjem per navegar cap l’oest, durant unes hores.  Aquestes hores de navegació jo les vull definir com “tensar el tirachinas para disparar una pedrada”. El que fem és posicionar-nos bé per poder navegar la següent nit a tota vela i al llarg, en rumb directe.
A les 1900 se’ns trenca l’escota de la vela alta d’estai i s’embolica a base de bé. “Un buen tomate”. En Xavi puja al pal per resoldre l’embolic i amb l’ajuda de dos braços més s’acaba d’afermar la vela.

A les 2100, després de resoldre el problema de la vela, trebutjem de nou, ja a rum directe cap a Finisterre.  La pèrdua de la superfície de la vela gairebé no es nota en la velocitat. Tenim vent.

Naveguen durant la nit a tota pastilla.
18 de setembre, dijous

La regata s’ha escurçat i acabarà al mar, a les 0730 del matí. A aquesta hora passem la posició a l’organització i continuem navegant a vela, doncs hi ha vent i és favorable.

A les 1200 ens comuniquen que hem quedat els primers de la classe i els cinquens de la general, d’una flota de 20 vaixells. Ens felicitem mútuament..

Al passar Finisterre entrem en una zona protegida per la costa i ens queda una mar plana i una atmosfera tranquil·la i solejada. A partir d’ara, navegarem a motor fins el port d’Ilhavo.

19 de setembre, divendres

El dia comença com si l’oceà atlàntic mai hagués trencat un plat. Naveguem per una superfície plana amb un lleuger moviment ameboide.

A les 1400 embarquem el pràctic que ens ajuda a passar la barra per entrar a la ria d’Aveiro. A les 1600 estem ja amarrats a Ilhavo.

COMENÇA LA TORNADA A CASA: Bremerhaven - Falmouth

ESTADA A BREMERHAVEN
El final de l’estada a Bremerhaven va estar marcat per dos esdeveniments: la nostra divertida participació a la desfilada de tripulacions i el premi que –inexplicablement- vàrem recollir de la competició Tug-the-war (el joc de tibar d’una corda, un equip contra l’altre).

La desfilada era un aiguabarreig de tripulacions militars, que anaven amb les seves bandes de música, i les tripulacions civils, que anavem el millor que podiem.  La plaça es va volcar en veuren’ns passar, va ser una tarda joiosa.

TRAVESSA BREMERHAVEN-FALMOUTH

La següent etapa consisteix en navegar fins a Falmouth, Anglaterra, per participar en la regata Funchal 500 de grans velers. El vaixell navegarà únicament amb la  tripulació, sense grumets.  Aquest és l’objectiu per als propers dies.

El temps, que tant bó havia estat fins ara, es complica. Series de baixes pressions comencen a passar per les illes britàniques i el mar del Nord. L’estiu ha acabat en aquestes latituds.
Destinem dos dies al manteniment i preparació del vaixell, tot esperant una finestra de millora en les condicions meteorològiques.

Foto: La Clara, que ocupa la posició de mecànic, i en Jordi reparen la bomba d’evaquació del dipòsit d’aigües grises.

Foto: 3 de setembre, dimecres, a les 5 del matí, el Far Barcelona s’esmunyeix sigilosament a través de  la resclosa que comunica amb el riu Wesser, i el mar.
La navegació es presenta molt dura i lenta, a motor i vela contra un vent furiós. Quan la costa d’holanda comença a corbar-se entra,  a més a més, la mar formada. És allà on busquem l’abric de la costa entrant pel zeilgat (estret entre illes) cap el Waddenzee (el mar interior protegit) i més endavant, els canals.

Foto: A través dels vidres del pont s’observa un mar de xocolata, alterat pel vent però ja sense onades. En Xavi, cap de guàrdia, controla la navegació mitjançant l’observació visual i instrumental en aquest pas delicat de poca profunditat.
El 5 de setembre entrem a Amsterdam a través dels canals.  Allà esperem de nou una millora per salpar.
Dediquem el dia 6 de setembre, dissabte, a descansar i visitar la ciutat. Hi ha qui lloga bicicletes, qui visita museus, qui escriu postals i qui passeja pels canals d’aquesta bonica ciutat.
Tot i que les previsions no són per a tirar cohets, salpem el diumenge dia 7. Tindrem el vent en contra, això és clar, encara que no amb força de temporal com els darrers dies. Quan acabem de passar la resclosa de Ijmoiden, una avaria en el sistema hidràulic del timó ens fa tornar enrera –amb timó de fortuna- per reparar. Una vegada amarrats a moll en Jordi i la Clara, de nou, treballen a fons per sortir de la situació.
Sortim novament a mar obert, amb un flamant tub de pressió de l’oli recent canviat i el cor encongit  per les grosses onades que encara queden com a ressaca dels dies passats.
El dia 8 passem el Canal de la Mànega.  Molt trànsit de vaixells, i no podem navegar gaire a vela amb el vent contrari.
El dia 9 la costa sud d’Anglaterra llisca pel nostre estribord. De vegades albirem una mica la costa, com a Portland  Bill –un cap pronunciat- , altres passem lluny i només sentim la presencia de la gran illa. El vaixell és tot moll. Ja no sabem si l’aigua entra per coberta o l’absorbim pel casc. El cas és que tot l’interior regalima aigua.

El 10 arribem de matinada a Falmouth, després d’aquesta navegació dura i tediosa. El millor que es pot dir es que la vàrem fer  “malgrat les condicions”.
Aquí, ens trobem de nou amb la flota de grans velers, la música, l’alegría. Sembla casualitat però…surt el sol !!!!  La vida torna a somriure.
 

Navegant per Holanda i el mar del Nord - (Den Helder - Bremerhaven)

Divendres, 22 d’agost

S’incorpora al vaixell la nova tripulació, que va arribant amb comptagotes durant tot el dia. El Far Barcelona es renova una altra vegada, tant a nivell dels instructors com dels grumets.

En quant a la tripulació professional entren en Jordi Nin, com a segon patró i en Xavier Fernandez com a oficial i la Clara Montejano com a mecànica – en substitució de Llorenç Tur, Lluis Graupera i Luis Villegas.

A les 1900 varem fer la reunió previa per tractar els aspectes de seguretat i d’organització a bord, i també el pla de navegació per als propers dies.

Dissabte, 23 d’agost

Avui es el dia de la Parada de vela, la desfilada de tots els Grans Velers que han arribat a Den Helder. Ens comencem a moure a les 0630 del matí.

Cap a les 0700 passem la resclosa impronunciable de Koopvaardersschutsluis. Resulta que nosaltres estàvem amarrats als canals de Den Helder, per sota el nivell mitjà del mar. I per accedir al mar és necessari superar el desnivell a través d’aquests dispositius. El Pilot Book que tenim a bord, i que descriu exhaustivament aquest sistema de canals i mar interior, diu que “deu va crear el món, però Holanda el van fer els Holandesos”. Pensem que te raó.

La parada comença a les 1530, i aprofitem el matí navegant al voltant de l’illa Noorderhaaks i entrenant una mica la maniobra amb la nova tripulació, ja organitzada en guàrdies.

Després de la desfilada, que fem en posició 200 m a l’aleta de babord del Pelican of London, ens dirigim al port de Oudeschild, a l’Illa de Texel.

Fem un passeig a terra, on trobem uns magnífics prats plens de béns i herba tallada que s’estava recollint amb maquinari modern. I una població rural que viu amb casetes unifamiliars, molt senzilles, pintoresques, i ben arreglades.

Diumenge, 24 d’agost

El pla del dia és anar al Port de Harlingen. El pilotatge és complicat doncs hem de passar per zones d’aigües de poca fondària aprofitant la marea alta i els corrents, això vol dir que l’horari el marca la natura i no nosaltres.

Sortim de port a les 0800, i naveguem pel canal balissat cap a Harlingen. Anem amb vela reduïda per tal de no arribar al punt de poca fondària abans de la pleamar. Com el corrent ens fa avançar molt ràpid hem d’aturar el vaixell tot fondejant, moment que aprofitem per dinar tranquil·lament.
Finalment superem el pas de Boontjes a l’hora calculada. La marea també respón com està previst i podem passar el pas de poca fondària sense problemes.

Harlinguen és port des l’edat mitjana. Va ser port d’origen de la Companyia de les Índies i conserva una rica arquitectura.
Arribem a port a les 1500, amb temps per passar la tarda a terra.

Dilluns, 25 d’agost

Avui tornarem creuar el Waddenzee, el mar que tanquen les illes Frisies, cap el port de Terschelling.

Salpem a les 1130 i emprenem una navegació per un canal balissat. El corrent de marea és contrari però el vent favorable i tenim un magnífic dia de navegació, pràcticament tot a vela. La sensació de navegar amb un vaixell que s’impulsa potentment a vela però sense el brandar de les onades és fenomenal, emocionant i -a la vegada- molt còmode.
Amarrem al port de West-Terschelling a les 1600.

Una bona part de la tripulació corre a llogar bicicletes per tal de recòrrer l’illa. Trobem platges enormes, dunes, grans extensions de fang a la marea baixa on menjaven ocells i es podia marisquejar (ara, al Far Barcelona, hi ha un aquari amb una ostra, una cloïssa, diversos cargols, i algun altre mol·lusc no identificat –trobem a faltar un biòleg a bord). Es veu que a l’illa hi ha una població de foques, però nosaltres no les vàrem veure.

Amb aquesta visita acaba el nostre període de navegació a Holanda. Demà marxarem cap a Bremerhaven per participar a l’esdeveniment “Lütte Sail Bremerhaven 2008” una gran trobada de velers.

Dimarts, 26 agost

Esmorzem com sempre a les 0800 i salpem a les 1300, després de deixar anar les amarres. Les amarres a terra són diverses… de vegades no es tracta només dels caps que subjecten el vaixell: que si comprar pa, que si deixar la brossa, que si unes últimes compres, que si tirar una postal, donar aquell últim passeig pel lloc on no saps si algun dia tornaràs, i altres coses potser més difícils d’expressar ara mateix…

En definitiva, a les 1330 ens trobem ja navegant pels canals en demanda del mar obert. El vent és del SW i les condicions ideals per una ràpida travessa cap a Alemanya.

A les 1700 apaguem definitivament el motor principal.

Les guàrdies es van succeïnt, la nit va ser molt fosca, el vent mai ens va deixar baixar dels 6,5 nusos.
Dimecres, 27 d’agost

El dia comença com va ser la nit. Amb un cel absolutament cobert de núvols baixos i lleugera pluja intermitent. Però el vent favorable ho tapa tot i ens semblen unes condicions ideals de navegació.

0700 arribem a l’entrada del estuari del riu Wesser, per on pujarem cap a Bremerhaven. Les balisses que marquen els canals de navegació fan la seva aparició. En el pont, els oficials parlen amb Bremerhaven Wesser Traffic per rebre instruccions respecte a la recalada.

Remuntem el riu, primer en situació de “slack” o falta de corrent, i després amb forta corrent en contra. El vent és fresc i favorable i podem arribar fins la mateixa ciutat de Bremerhaven a la vela.

El nostre lloc per amarrar és una dàrsena interior, separada del riu per una resclosa. Així no tindrem els tres metres de marea que d’altra manera sofriríem en el moll d’amarrament, si fós al mateix riu.

Trobem una dàrsena completament engalanada, amb un munt de grans velers amarrats. El públic passeja mirant el velers, que també deixen pujar a la gent per visitar-los.

A la tarda coneixem la nostra oficial d’enllaç, la senyora Tanja Tomechna, que ens facilitarà la comunicació amb l’organització de l’esdeveniment Lütte Sail.

El patró i els oficials van a la cerimònia de benvinguda oferta per la ciutat.
Dijous, 28 d’agost

Avui participem en una de les activitats esportives proposades per la organització. Anem a competir tibant d’un cap contra altres tripulacions.

El nostre primer contrincant van ser els polacs del Dar Mlodziezy, un vaixell de formació de l’escola nàutica polonesa. Vàrem perdre. El següent contrincant va ser el vaixell militar Cuauhtémoc. Vàrem perdre també. I finalment el següent opositor va ser el vaixell militar rus Mir, quan estàvem a punt de perdre varem deixar súbitament el cap i els russos van caure tots a terra. Varem consideran-nos guanyadors, encara que oficialment la victoria va ser seva.

Hem de dir, seriosament, que el nostre equip era l’únic mixte i que l’objectiu últim era la relació i la participació en la trobada internacional, aixi que la nostre pobre possició va ser, en realitat, un èxit.